Com era Internet en el 2000?

El passat 20 de setembre Perception va fer vuit anys. No són gaires per una empresa, però el temps a Internet corre més ràpid i passen més coses. I si no t'ho creus, et recomanem que continuïs llegint el butlletí d'aquest mes, que està dedicat a repassar com ha canviat Internet els últims vuit anys. Creiem que és una bona forma de mirar les coses en perspectiva per veure-les amb més objectivitat. D'aquesta manera resulta més fàcil distingir les modes passatgeres del avenços reals que han canviat la nostra vida digital. I ja que mirem enrere, aprofitarem per recordar com era Internet en els seu inicis. Quin aspecte tenien els webs de l'any 2000, què es portava, com navegàvem o com xatejàvem abans de que aparegués el Messenger.

Navegàvem menys i en pitjors condicions

En el 2000 només el 10% de les llars espanyoles tenien accés a Internet. I de les que hi accedien, la majoria ho feien a través de mòdem, a una velocitat 50 vegades més lenta que la majoria de connexions ADSL actuals . (Per no parlar d'allò tan molest que era que no et poguessin trucar per telèfon mentre navegaves per Internet. Quantes discussions domèstiques va provocar allò!) Com a dissenyadors web, aquelles circumstàncies adverses ens van obligar a construir webs més lleugers, que es descarreguessin més ràpid i que fessin més agradable l'experiència de navegar. Fonts: Informes de la societat de la informació de la Fundación Telefónica, dels anys 2000 i 2007

Encara utilitzàvem el Netscape Navigator

El Netscape Navigator era un navegador que en el 2000 encara tenia una quota de mercat respectable a Catalunya. Però la veritat és que cada dia que passava perdia més usuaris, que es passaven a l'Internet Explorer de Microsoft, que venia instal·lat de fàbrica en la gran majoria d'ordinadors. [caption id="attachment_155" align="alignnone" width="150" caption="El navegador Netscape"][/caption] Ara el Navigator està pràcticament extingit i, tot i que donava molts maldecaps als que ens dediquem a fer webs, el recordem amb simpatia. Per a molta gent va ser l'eina amb la que van entrar per primer cop a Internet. I, gràcies a la gent de Softcatalà, va ser el primer navegador que es va traduir a la nostra llengua. Avui la majoria de gent fa servir el navegador de Microsoft (73%) i una minoria, el Firefox (19%).

Gairebé ningú no coneixia el Google

[caption id="attachment_156" align="alignnone" width="300" caption="Logo de Google (2001)"][/caption] Tot i que Google es va fundar el 1998, l'any 2000 tenia una quota de mercat minúscula a Espanya. La majoria de la gent feia servir com a porta d'entrada a Internet directoris com el Yahoo! o grans portals com el de Terra. [caption id="attachment_157" align="alignnone" width="253" caption="Terra (2000)"][/caption] Avui Google té una quota de mercat del 99% a Espanya, la més alta de tots els països en els que està present l'empresa. Això significa que pràcticament totes les cerques es fan a través d'aquest cercador. Google ha esdevingut una eina tan familiar per navegar per la Xarxa que fins i tot hi ha usuaris que creuen que Google i Internet són la mateixa cosa! Per aquest motiu hi ha tants clients que ens contracten per aparèixer a les primeres posicions de les cerques de Google: en molts casos, si no estàs entre les tres primeres pàgines de Google, és com si no existissis.

Publicar continguts a Internet era més complicat

L'any 2000, si volies publicar continguts a Internet havies de tenir nocions d'HTML. I, és clar, no tothom en tenia, de manera que s'acabaven publicant menys continguts i els col·lectius amb menys coneixements tècnics no tenien gaire representació a la Xarxa. Avui això ha canviat radicalment. Hi ha eines per crear pàgines sense necessitat de tenir coneixements tècnics, com el gestor de continguts que hem desenvolupat a Perception. D’aquesta manera, els nostres clients poden tenir el seu web al dia sense dependre de cap empresa externa. I un web actualitzat resulta més útil als visitants, que el perceben com una eina viva que respon a les seves necessitats.

Hi havia menys empreses amb web pròpia

L'any 2001 només el 24% de les empreses espanyoles tenia web propi. Avui, tot i que estem lluny de la mitjana europea (64%), el percentatge pràcticament s'ha doblat (47%). Les empreses han pres consciència de la importància d'estar a Internet, encara que només sigui amb un web petit en el que apareguin les dades de contacte i els serveis que ofereixen. I no només ha augmentat la quantitat, sinó que també ho ha fet la qualitat. En el 2000 encara trobàvem empreses que confiaven el disseny del seu web a amateurs: familiars, amics o treballadors de la pròpia empresa. Avui això és menys freqüent. La gent comença a ser conscient que fer un web és una tasca que requereix la participació d'especialistes: dissenyadors visuals, redactors, programadors, maquetadors, experts en posicionament a Internet, etc. Les empreses també s'han adonat de la importància de tenir domini propi. Fa vuit anys era habitual trobar adreces d'empreses del tipus http://wanadoo.es/nom-de-la-empresa. I amb les adreces de correu electrònic passava una cosa semblant. Moltes empreses feien servir adreces amb el domini de Terra, Yahoo o altres proveïdors. Però avui disposar de domini propi és signe d'empresa seriosa i el cost és molt baix, així que no és estrany que la majoria d'empreses hagin adquirit el seu.

Les imatges animades estaven de moda

S'ha de reconèixer que les imatges animades tenen la seva gràcia, però perquè un web tingui èxit cal alguna cosa més que un gosset movent la cua. Tot i això, l'any 2000 estaven de moda i ens trobàvem clients que ens les demanaven per als seus webs. Avui la situació ha canviat força. Els clients cada dia són més conscients de la importància de satisfer les necessitats dels seus clients perquè el seu web tingui èxit. La resta, com les imatges animades, és prescindible.

Els webs eren més estrets

Les pantalles de fa vuit anys eren més petites i els dissenyadors ens hi havíem d'adaptar construint webs més estrets. Avui, quan veiem un web d'aquella època, ens sembla minúscul! [caption id="attachment_161" align="alignnone" width="228" caption="Generalitat de Catalunya (2001)"][/caption]

Es feien presentacions animades

En el 2000 hi havia molts clients que demanaven per al seu web una presentació animada que donés la benvinguda als visitants. N'hi havia que estaven molt treballades i eren espectaculars, però el visitant acostumava a fer clic sobre el vincle 'saltar presentació'. Perquè no s'ha d'oblidar que Internet no és la tele: l'usuari té pressa i vol satisfer la seva necessitat informativa tan ràpid com sigui possible. Per aquest mateix motiu gairebé s'han extingit les pàgines de selecció d'idioma. Avui l'usuari accedeix directament als continguts de la pàgina i, si vol canviar d'idioma, ho pot fer des de qualsevol secció.

Es xatejava per l'IRC

En el 2000 el Messenger no tenia tanta popularitat com ara. La gent que volia xatejar per Internet havia de connectar-se a un canal IRC a través d'algun programa com el popular mIRC. [caption id="attachment_163" align="alignnone" width="300" caption="El programa mIRC"][/caption] Avui es parla molt de la web 2.0 i ens la venen com si fos un fenomen totalment nou. Per això creiem que val la pena recordar les primeres eines de participació disponibles a Internet, com és el cas de l'IRC, els grups de discussió Usenet o les llistes de distribució.

Proliferaven les finestres emergents

En el 2000 hi havia moltes webs que a l'entrar-hi obrien automàticament finestres emergents o pop-ups. La majoria de vegades era publicitat. El creador d'aquest invent pervers devia pensar 'si planto una finestra al davant dels visitants, no tindran més remei que mirar els seus continguts'. Però sí que hi va haver remei. Era una forma de comunicació tan impertinent que el mercat va buscar una solució: els navegadors moderns com l'Explorer 7 i el Firefox ja vénen de sèrie amb un bloquejador de finestres emergents. Avui la publicitat aposta per altres estratègies, com demostra l'èxit de l'AdSense i l'Adwords de Google, eines que insereixen anuncis de forma més discreta, tenint en compte els continguts d'un web o les cerques que realitzen els usuaris.

S'utilitzaven comptadors de visites

Comprovar que el teu web té visites fa molta il•lusió. I si en tens moltes, fins i tot en pots presumir. Per això van tenir èxit els comptadors de visites, que acostumaven a situar-se al peu de la pàgina. Avui ens continua interessant saber quanta gent visita el nostre web, però utilitzem eines més sofisticades com el Google Analytics, que permet als nostres clients conèixer amb molta precisió el comportament dels visitants del seu web: quanta gent hi entra, quant temps s'hi estan, quines pàgines visiten, d'on provenen, etc.

I en els propers vuit anys...

Ningú no sap què passarà en el futur, però és divertit jugar a imaginar com serà: accés a Internet més econòmic , més usuaris connectats, més dispositius per accedir-hi, major ampla de banda, cerques més intel·ligents, etc. En tot cas, esperem ser aquí per poder-t'ho explicar d'aquí a vuit anys. Gràcies per la teva confiança i fins el proper mes!